No ha sigut tan difícil com pensàvem, però no és tan fàcil d’organitzar com de viure. Hem fet un munt d’activitats, tant abans com mentre estaven ací: des de “PowerPoint” a caminar per tota la calderona.

Primer, un dia de tardor ,Mª Josep va dir: “Pot ser farem un intercanvi amb una escola holandesa…”, però no estava del tot clar. Passaren varies setmanes d’angoixa i espera i, amb un xiuxiueig, ens arribà la gran notícia: ANAVEM A HOLANDA!

Després començàrem els treballs que tots férem amb gran entusiasme, ja que ho anaven a veure els holandesos i calia impressionar-los.

Mª Josep, tota enfeinada ,va treballar de valent per organitzar-ho tot. Els dies passaven a pas de tortuga i les pasqües se’ns anaren en un tres i no res. Faltava una setmana només, encara que per a nosaltres va ser una eternitat.

Teníem massa dubtes: “ com parlaríem?, la cultura, OH NO, TOT ERA DIFERENT!”

Resultà que parlaven molt de pressa, i no cregues que no costava entendre’ls!

Presentàrem la nostra escola i una volta més Mª Josep ens deixà la feina feta.

L’accent era més fàcil d’entendre del que semblava, però la majoria dels pares no s’aclarien en angles.

Però al final inventarem un nou llenguatge: El CATALAN-SPANISH-ENGLISH amb signes.

Alguns s’han fet íntims, uns s’han enamorat i altres no tant. Però per a tots serà una experiència inoblidable. Tant els que ara som amics com els simples companys, tots hem viscut aquesta aventura...

Oceanogràfic, l’Horta, esports, la Calderona, València antiga, Hemisfèri, museus, platja, passeig per l’Albufera; tot en cinc dies.

Quin record! Sense comptar totes les vesprades i el dia familiar, dissabte.

Ha sigut una setmana plena d’emocions. Adolescents compartint idees amb altres adolescents d’una altra cultura. Hem arribat a la conclusió de que són igual d’adolescents que nosaltres, el sentit de la “ party”, s’ha fet molt gran.

Però això sí, adolescents amb diferent horari, llengua, costums.

Un dels nostres propòsits s’ha complit: hem aconseguit que tasten la paella,l’orxata i la truita de creïlla.

Encara falta la millor part, la segona i última, anar allí sense pares. La primera part ja està contada, la segona...

ANNA FERRER, DAFNE ALAPONT, NURIA FERRER (2n ESO, Escola La Masia)