Dimarts, 14 de Juliol de 2009 11:42 LAST_UPDATED2
La primavera començava...
i en aquell lloc tan bonic, l'aranya Clara, la primera en despertar-se, havia fet una gran teranyina.
Deixava caure un fil que la duia fins a un mosquit i pensava si se'l menjava.
Es va arrimar el caragol, la marieta, les papallones, el centpeus, l'insecte pinça (escarabat), la vespa, i quan li anaven a dir a l'aranya que deixara tranquil al mosquit... es van escoltar un fort soroll i crits.
Quin perill hi ha????? Van preguntar.
Anaven caminant per el carrer un xiquet que es deia Wini, un xiquet de 3 anys, i una xiqueta, Maria, que eren molt forts.
Es va obrir un forat molt gran A TERRA i...
Van caure a la maaaar.
Nedaven, però un fort remolí...
I la foscor... no van deixar vore que hi havia un TAURÓ i se’ls va menjar.
Auxili...!!!!! CRIDAVEN que algú ens ajude!...
No sabien bé on estaven però això ho va vore un lleó marí que era molt bo i preocupat va anar a contar-ho a uns pescadors que amb els seus vaixells van anar on estava el tauró.
Tenien una flor menja taurons i un pal pega fort i li van pegar al tauró i van eixir Wini i Maria.
Els pescadors van dur ràpidament els xiquets a l’illa on ells vivien junt amb els insectes i els ho van contar.
Pobrets!!!!!! Van dir els insectes en escoltar la història.
Quedeu-vos a viure amb nosaltres a esta illa màgica on mai es fa de nit, sempre és primavera i no hi ha perills per als xiquets i xiquetes forts.
Sí! ens quedem!!!!!! Van dir Wini i Maria.
I van ser molt feliços.